dimecres, 10 de juny del 2015

CAMPEONAT D’ESPANYA DE RAIDS D’AVENTURA "VI Trofeo Peña Guara"

30 i 31 Maig 2015 Arriba la data d’una de les proves de referència de l’equip per l’any 2015, el Campeonat de España de Raids de Aventura (CERA 2015), que ens porta a recòrrer el “Reino de los Mallos”, amb l’epicentre de la prova situat a la localitat de Riglos. Aquesta cursa la corre l’equip format per l’Alex, en Dani i la Isabel, i la Coral que farà d’assistència. Divendres a les 17h sortim cap a la zona, i al vespre, ja amb els dorsals i desprès d’escoltar el briefing, comença l’aventura amb la organització i preparació de tots els detalls i mateiral. A les 9h del matí de dissabte es dóna el tret de sortida. Amb prop de 30 hores d’esforç per davant arrenquem la primera secció amb un trekking, que comença per unes balises urbanes i continua amb un recorregut de 13km que ens porta de Riglos a la localitat de La Peña-Estación. Realitzem la secció a un ritme ràpid, pràcticament corrent tota l’estona i amb molts trams camp a través, que ens deixen ben esgarrapats. Ens separa de la zona de transició una pista d’uns 2 km, pràcticament sense desnivell que fa que incrementem el ritme de carrera, arribant a la transició quasi sense alè. La segona secció és per l’Alex i en Dani, que han de cobrir 9 km de caiac pel riu Gállego. La Isabel espera amb la Coral a la zona de transició l’arribada dels companys. Poc després d’una hora, tornem a sortir els tres a una secció de 34 km de btt. De moment anem molt bé de temps, i estem acabant les seccions per davant del temps mitjà, amb en el grup capdavanter. Continuem la secció de btt a bon ritme, però hem de parar per una punxada. Perdem uns minuts, que recuperem ràpidament i tornem a coincidir amb alguns dels equips que ens havien passat durant la reparació. Visitem les localitats de Anzánigo, Centenero i tornem a la zona de transició de La Peña-Estación. Fem un breu avituallament, mengem una mica i ens preparem per una llarga secció de trekking de 22km amb quatre proves especials: barranquisme, via ferrada, tir laser i escalada. Sortim cap a la primera prova especial, el descens pel barranc Foz de Escalete. Ens equipem amb neoprens i material del barranc, i l’Alex ha de fer uns km extres per anar a buscar el casc de la Isabel, que s’ha quedat a la zona de transició... Ens remullem una mica, tot i que la refrescada dura poc perquè el barranc és curt, baixa poca aigua, i desprès del descens, s’ha de remuntar fins a la pista... Tot i la calorada, continuem el trekking a molt bon ritme, ascendint pel coll de Santo Román fins a la segona prova especial de Via Ferrada. La fem amb agilitat i continuem cap a Riglos, on queden les dues últimes proves especials, una prova de Tir Làser a la Era, i la Escalada a la base del “Puro”. Gràcies a la punteria d’en Dani, que aconsegueix encertar dues dianes del Tir Làser, ens estalviem anar a buscar la balisa de penalització. També és en Dani al que li toca escalar. Fa la via de V grau per assegurar l’èxit de la prova. En aquestes seccions coincidim amb els amics de Trango i Raidaventura.org, i mentre en Dani pateix escalant, l’Alex i jo aconseguim relaxar-nos una mica en un bon ambient. Per acabar la secció, continuem pel “Camino Natural” fins a la transició amb molt de “carinyu”, ja que els quàdriceps d’en Dani, que no han pogut descansar com els nosaltres, amenacen... Uns 40 minuts abans del temps promig de cursa i amb la companyia dels amics de Raidaventura.org , arribem a les piscines de Murillo de Gállego, on ens espera la Coral. Després de quasi 12 hores de cursa, aprofitem aquesta parada per recuperar-nos i menjar bé, ja que encara ens queda tota la nit. Sortim a la secció 5, on haurem de pedalar 40.5 km per la zona de Peña Rueba, Agüero i San Felices. Aquesta secció s’allarga més del previst, amb punxada inclosa, i prenem la difícil decisió de deixar una balisa, ja que el trekking de la secció 6 té hora de tall a les 3h de la matinada i ens arrisquem a no arribar. Tornem a Murillo de Gállego 20 minuts abans del tall horari, però mai sabrem si ens hagués donat temps a fer la balisa que ens hem deixat... Continuem amb un recorregut d’orientació urbana, que tot i ser individual, la Isabel ja es busca la vida per poder completar-lo correctament i dins el temps establert. Acabem la secció sencera, tot i que per una confusió horària de la organització ens quedem sense fer el circuit de cordes. Tornem a agafar la bici per iniciar el que serà la etapa reina del raid, una secció de btt, de pocs km, però d’una duresa especial, incrementada pel cansament acumulat. La Isabel passa una estona molt crítica amb molta son, cosa que fa que el ritme disminueixi considerablement. El grogui de son dura ben bé fins la sortida del sol, moment en que coincidim amb els companys de Illa de Rodes, que ens atrapen i pedalem una estona junts. A la llunyania veiem el “Castillo de Loarre”, final de secció on trobarem la transició. La pujada és dura i la sensació de la Isabel, tot i que ja va més desperta, és que sembla que mai arribarem. Amb molt d’esforç, arribem a la transició, on ens espera la Coral. Són prop de del 8h del matí, hem perdut molt de temps i anem dues hores per sobre del temps òptim. Esmorzem i ens fixem un màxim de 2 hores de temps per acabar la següent secció. Malauradament no ens dóna temps a acabar tot el trekking, i ens deixem la balisa més llunyana. De retorn a la zona de la transició, tornem a enfilar-nos a la bici per fel última secció de btt que ens portarà a Riglos. Aquesta secció la fem de forma àgil i ràpida, en menys temps del previst, però a Riglos ens espera la sorpresa d’un últim trekking que ens porta al cim dels Mallos de Riglos, amb uns considerables 500m de desnivell... La calor és ja important a l’hora que comencem el trekking, però superem el desnivell i comencem el descens mirant el rellotge que avança ràpidament... Finalment arribem a la línea de meta on ens espera la Coral, mitja hora abans del tancament, després de 28h sense descans, com sempre amb la emoció d’haver superat un repte més, i amb la sorpresa d’aconseguir una 4ª posició al Campionat d’ España, que està molt bé, però el que encara fa més il•lusió, és que hem fet 9ens a la general!!! Pot ser podríem haver mantingut el ritme o apretat una mica més, però pensar això un cop recuperats, després de la dutxa i amb la panxa plena sembla que sigui parlar per parlar... i és que en curses tan llargues és la psique qui regula el ritme, l’ estat d’ànim i el cansament, però la reflexió és que no s’ha d’abandonar mai, perquè fins a l’últim moment no se sap que està passant, i fins i tot pensant que has deixat balises, que has perdut massa temps, etc, etc, els resultats finals poden ser sorprenents... En definitiva, un cop més finalitzem una aventura on cada un de nosaltres, inclosa l’assistència, hem donat el màxim, hem patit i hem gaudit, i segur que hem aprés una mica més de nosaltres mateixos. Hem d’agrair molt especialment a la Coral, que s’ha estrenat com a assistència d’una forma impecable. També a la resta d’equips amb els que ens hem anat trobant durant la prova, als amics i familiars que ens han seguit en viu, a la organització que ho ha fet posible i als nostres patrocinadors i col.laboradors: @SportHG, @Rocodrom Climbat Girona, @Rètols Planas, @Enric Joiers, @Dinafyt, @Ccilu Spain, @Nordemark, @Ascensiones Guiadas.