dilluns, 29 d’octubre del 2012

L'equip Sport HG - Lafuma inscrit al Campionat d'Europa de Rogaine

Els dies 26 i 27 de gener de 2013, l'equip Sport HG - Lafuma, prendrà part en la categoria senior masculina de la desena edició del Campionat d'Europa de Rogaine que es disputarà a la localitat de La Llacuna (Anoia). La cursa, de 24 hores de duració, constarà d'un mapa de grans dimensions amb un gran nombre de balises col·locades en el mateix i de diferents puntuacions, la técnica d'orientació, la tàctica de cursa i el treball d'equip seràn essencials en aquest tipus de cursa on prendran part, a més a més dels nostres aventurers, els millors equips nacionals, així com francesos i dels països bàltics i escandinaus que seran els equips a batre.

Informació de la cursa: http://www.thewildboar.org/

divendres, 26 d’octubre del 2012

L'equip Sport HG – Lafuma campions aventura del raid del Segre 2012



El passat dia 5 d’octubre donava el tret de sortida el raid del Segre amb un pròleg que consistia en anar fins dalt del poble de Camarasa a buscar unes galledes d'aigua, anar al riu a emplenar-les i tornar al mig del poble per aconseguir bonificar punts. Semblava una cursa de 100 metres per l’explosivitat i el ritme de tots els participants.

El dissabte la sortida es va donar a les 8:00 del mati amb una ascenció en BTT molt ràpida de sortida per escalfar les cames. Al passar per el control 1 amb pressa i els equips capdavanters apretant, l’equip format per en Joan Planas i l’Alex Diaz la va passar de llarg, adonant-se de l’error a la meitat d’una tartera arribant ja al segon control. L’equip va decidir seguir fins el rogaine, decidint prendre el màxim de bonificació en temps possible. Seguidament tornen a la BTT, trobant-se amb l’equip Matxacuca, segon classificat en la cursa, que decideixen saltar-se el rogaine i sortir juntament amb en Joan i l’Alex arribant a la presa de Canyelles a buscar el caiac per completar 12 km remant. El comportament de les embarcacions era imprevisible, anàven com si només es remés per una banda donant voltes, la progressió era molt lenta i l’Alex i en Joan es veuen obligats a remar amb técnica de canoa per mantenir el rumb. Per el camí perden part del mapa i han d’aturar-se fins que un altre equip els atrapi i descobreixi el control. Abans d’acabar la secció toca el porteig del caiac per una pujada grimpant per una paret terrible , quan arribant a dalt s’adonen que cal baixar-la tornar a pujar amb el pes del caiac. Final de secció, es canvien i surten al trekking assegurant atacs i guardant forces per el que pogués venir.


Arriben a la zona d'escalada on l'Alex s’atreveix amb un 4+ mentre en Joan decideix no escalar, sense bonificar els 20 minuts, anant directament cap a meta al poble d'Ager, dutxa i a descansar una mica abans del rogaine nocturn.

A les 22:00 hores es dóna la sortida a un circuit en el que, la tàctica encertada resulta ser marcar totes les fites amb bonus de punts i després un parell de bonificació per temps amb un temps màxim de 2 hores. L’equip progressava a bon ritme, però la ultima mal col·locada els fa perdre 35 minuts, arribant a meta 13 minuts tard i penalitzant 65 minuts, però amb tots els punts.

El dia següent toca sortir a les 7:00 en una BTT encara nocturna i amb l'Alex sense frontal arribant fins al punt de recollida del material de rem. Un nou caiac de 14 inacabables quilòmetres escollint, aquesta vegada, un millor caiac que els permet anar retallant segons als equips del davant però cada cop amb menys forces, arribant a la presa amb un nou porteig per unes escales verticals carregant el caiac. La sorpresa al final de la secció és que la caixa del material no ha arribat i toca fer el trekking de 7 kms amb les bambes xopes i destrossades. Resulten ser els 7 km més inacabables que s’han fet mai i amb l'Alex cada cop amb els peus més llagats arriben a prova d’espeleologia, molt divertida, havent d’entrar reptant com una serp. Des d’allà començava teòricament un corriol vorejant la roca que perden durant una estona i saltant matolls i pedres tornen a trobar, passant per el lateral de la roca i amb una calor endimoniada baixen fins la prova d’escalada, que decideixen no fer.


La meta era a 3 kms, havent de creuar el riu Segre nedant. L’equip va acabar molt satisfet amb el resultat i per un format de raid exigent però molt divertit, temps a meta de 15 hores i 17 minuts per cobrir els 135 quilòmetres de la prova.

 

dijous, 19 de juliol del 2012

Entrenaments en alçada

El passat cap de setmana, va ser un cap de setmana d'alçada per alguns membres de l'equip Limit Zero, especialment per en Carles, acumulant quilòmetres i aclimatació de treball d'alta muntanya. El divendres 13, entrenament de trail a la zona de Vallter 2000, pujant el Pic de la Dona, Bastiments, Pic del Freser, Pic de l'Infern i Coll de Coma de l'Orri, un total de 26 quilòmetres amb menys de 5 hores i prop de 3000 metres de desnivell. EL dissabte, tocava sortida amb bici de carretera per el pre-pirineu gironí, pujant l'alt del Pla de les Arenes, Collsaplana, Romagats, Coll de Bac i Collet de Bas, 170 quilòmetres pedalant, amb 6 hores i 2000 metres de desnivell. EL diumenge, tocava novament dia de muntanya pirinenca, aprofitant el pas del Tour de France, juntament amb en Raul, va tocar sortir amb bici de carretera i fer part de la 14ena etapa, sortint de Tarascon sur Ariége, pujant el Col de Lers (1a categoria), Mur de Péguere (1a categoria) i pujant finalment el Col de Port per tornar a Tarascon sur Ariége fent uns 2500 metres de desnivell en 75 quilòmetres de recorregut. Visca els glòbuls vermells!



dissabte, 23 de juny del 2012

Raid Pau Pyrenées Aventure, si però no...


Algun cop de tant en tant, toca sortir a terres estrangeres a provar com s’organitzen els raids als països veïns. En aquesta ocasió, l’equip Sport HG – Lafuma Ibéria, format per Alex Diaz, Carles Domingo i Manel Satué es van desplaçar fins la localitat d’Arudy, al cor dels Pirineus francesos per la disputa del raid Pau Pyrenées Aventure. El raid es presentava molt ràpid, dividit en dues etapes de 7 – 8 hores amb disciplines de BTT, cursa a peu i caiac.


La primera etapa del dissabte, va començar amb un trasllat de tots els corredors amb autobús fins al Plateau du Bénou (780 metres), a mitja pujada del mític Col de la Marie Blanche, per començar amb una primera secció d’orientació específica score amb un mapa més físic que tècnic, que ja va començar a descartar els primers equips per escollir una mala estratègia i no fixar-se on hi havia la doble rodona de final de la secció. Els nostres nois però se’n van sortir molt bé i aguantant la sempre explosiva sortida dels francesos, van aconseguir acabar en sisena posició a uns justos 2 minuts dels líders.


Seguidament, començar la primera secció de trekking de muntanya, des del mateix Col de la Marie Blanche (1040 metres) els corredors ascendien al Pic des Escurets (1440 metres), per començar una vertiginosa baixada fins la Cabane Forestiére de Laüs. A la baixada, calia fer-la amb els 5 sentits, i encertar un petit corriol de baixada que els nostres van encertar a la primera, recuperant dues posicions més i arribant a la transició tercers.

A la següent secció tocava agafar la bici, i fer una baixada ràpida i sense complicacions fins al Bois du Bager amb un temps de 23 minuts 15 segons, marcant un tercer lloc scratch. Al Bois du Bager, tocava fer-hi una secció de rogaining amb un temps màxim de 2 hores. Es tractava d’un mapa 100% de bosc, tall nòrdic amb microrelleu i necessitant una bona tècnica d’orientació per no equivocar-se. La secció va ser molt positiva per els nois, no cometent cap error en la orientació i pujant una posició més  a la classificació general, ja eren segons!



A partir d’aquí però, va començar, un cop més la mala sort. Acabant la orientació específica tocava tornar a la BTT, amb una secció de BTT-orientació fins la localitat de Buzy. Just al sortir, al km 2, punxada a la bici de l’Alex que va haver de muntar una càmera, i pocs quilòmetres, enganxada de cadena a la mateixa bici que doblava la patilla i destrossava el desviador posterior que deixava la bici inutilitzable. Així doncs fins aquí el raid del nostre equip, ja que va tocar, primer caminar fins al primer control per poder pujar l’Alex i la seva bici al cotxe i arribar fins a meta. Tot i això, en Manel i en Carles, van continuar amb el raid, havent perdut prop de 30 minuts per culpa de les avaries, però intentant recuperar el màxim de temps. Al final de la secció de BTT-O hi havia una proba especial cronometrada de bici, una pujada i una baixada per el Bois d’Enhaut, on van aconseguir el segon millor temps, a només 2 segons (uuuiiii!) del millor temps.

La secció final del dia, un Bike & Run fins a Arudy, on hi havia la línia de meta de la primera etapa, on els nostres van arribar amb un temps de 7 hores 47 minuts, en una virtual tercera posició, havent fet una remuntada espectacular a les dues seccions finals, però rebent a posteriori una justa penalització de 2 hores per no haver completat el recorregut els 3 corredors, que els feia baixar fins la posició 17.

El diumenge a les 4:30 del matí es donava el tret de sortida a la caça a la segona etapa, amb una orientació urbana nocturna per el poble d’Arudy, una secció fàcil que s’encadenava amb una secció de BTT plana fins al Lac de Castet. En la BTT, l’equip Sport Hg Lafuma Iberia va aconseguir el millor temps, arribant primers al Llac i entrant primers a la secció nocturna de caiac. 6 quilòmetres remant només amb la llum del frontal donaven una imatge espectacular al Llac.



Al final del caiac, començava el raid de veritat, fins aquí tot o pràcticament tot havia estat broma, començava una secció de BTT de 14 quilòmetres, on amb 9 quilòmetres calia remuntar un desnivell proper als  1000 metres, des del poble de Béon (320 metres) fins a les cotes superiors del Port d’Aste, als prats de Le Coutenet (1300 metres). Tota la pujada amb bici es va fer enmig d’una espessa boira, que no permetia veure més enllà dels 10 metres davant nostre, un ambient terrorífic per unes seccions brutals que quedaven per davant.

Seguidament tocava una nova secció especial cronometrada, una mena de quilòmetre vertical anomenat “Lou tou dret”, de del Pic Coigit des Aprates (1206 metres) fins a Le Tousseau (1673 metres) seguint la Crête de Gutteres, on es deixava enrere la boira i començaven a gaudir dels primers rajos de sol i unes espectaculars vistes dels grans cims de la zona del Pic du Midi. Després del Tousseau començava un nou rogaining amb el mapa més “poc precís” del raid, per a una orientació específica, és poc recomanat utilitzar un mapa ortofoto, sense corbes de nivell ni escala. La secció portava als corredors fins al punt més alt del raid, el Pic du Moulle de Jaut (2150 metres), i una nova baixada extremadament tècnica i difícil fins a les praderies de les Dolines de Jaut, una vall glaciar repleta de dolines, forats d’una profunditat de 2 metres que s’utilitzaven com a pous de gel i emmagatzemar aigua per el bestiar durant l’estiu. Per suposat, dins alguna de les dolines hi havia plantat les balises i amb l’ajuda de l’ortofoto, calia endevinar a dins de quin forat estava. Cada balisa no feta comportava una forta penalització, però passar-se de la barrera horària també, per tant, diversitat d’estratègies, equips de davant van optar per recollir balises i penalitzar la barrera horària, i d’altres com els nostres al revés, això els va comportar una novena posició scratch, però a menys de 20 minuts del top-5.


Ja acostant-se la recta final del raid, tocava una vertiginosa baixada amb BTT, fins la població de Louvie-Juzon, prop de 1000 metres de desnivell de baixada, aconseguint els nostres nois un nou scratch i començant la darrera secció, un nou Bike & Run fins a la població d’Arudy a la línia de meta. Finalment, després de les bones sensacions i la penalització rebuda, l’equip va aconseguir remuntar fins la 9ena posició, rebent el premi a l’esportivitat per part de la organització que va fer tornar als nostres campions amb un bon gust de boca cap a casa.

dijous, 24 de maig del 2012

Podi al Raid Garraf en Èlit 2 corredors!!

El passat dissabte dia 19 de Maig es va cel·lebrar el Raid Garraf, amb la participació dels equips punters catalans, entre ells el Sport-HG Lafuma, format per Raúl Comino i Joan Planas.

En principi havien de còrrer en categoria copa catalana de 3 corredors, però una indisposició d'última hora d'un corredor va fer que haguessin de canviar a categoria Èlit 2 corredors.

El raid començava amb el cel amenaçant pluja, amb una petita prova de patins per relleus al poble de La Ràpita, i seguidament s'agafen les BTT per fer una primera secció de 10 quilòmetres, on ja molts equips s'enganxen a la primera balissa, posada amb bastanta “mala llet” cosa que provoca les primeres diferències entre els equips capdavanters.

El Sport HG-Lafuma solventa aquesta primera balissa cedint molt poc temps, quasi emparellats amb els equips rivals, i continuant sense més problemes fins a la tercera secció, una petita orientació a peu que solventen sense més tràmit, per continuar en BTT fins a la següent secció, un llarg trekking que significaria la secció clau del raid. Durant l'aproximació en BTT cap al trekkint el Sport HG-Lafuma comet l'errada que finalment fa que acabin segons però al podi, ja que a la balissa 10 van cedir uns 25 minuts, degut a un error d'orientació, provocat en part per la mala qualitat del mapa, tot i que era el mateix per tothom, així que gaire res mes a dir!!!

 

S'arriba sense més entrebancs a la secció de trekking, on en Raul i en Joan començen la carrera de la remuntada perseguint a l'equip Això Raid, que van fent un raid impecable. Es dirigeixen a la zona de la via ferrada+ràpel, amb tres balisses que troben amb molta solvència. A la segona part del trekking toca fer estratègia, ja que no dona temps de fer totes les balisses abans de la hora de tall de les 15:30, però fer el màxim de punts amb el temps disponible, d'aquesta manera, només han de saltar 2 balisses i arriben amb mitja hora de coll sobre la hora límit per afrontar la següent secció, una llarga BTT on cal filar bastant prim amb la orientació, degut a la infinitat de camins, paper que compleix amb molt d'èxit en Joan Planas, fent una navegació impecable amb el mapa.

L'equip arriba finalment al final de secció, on toca una curta prova d'orientació a peu, de la qual només fan dos balisses pel poc temps que queda per finalitzar el raid, amb un últim obstacle, en forma de secció de BTT amb ortofotomapa, de difícil orientació. 

En Raul i en Joan surten disparats cap a la darrera secció, en persecució de l'equip Això Raid, i amb el dubte de les puntuacions que tindran ells, saben que la cosa anirà de un o dos punts, mantenint així la incògnita fins a la línia de meta.

Finalment acaben segons a només dos punts del guanyador, però amb el bon regust d'haver fet tot el possible per remuntar i minimitzar els errors.

 


Fins al proper raid!!!!