CATRAID 2016
Sona el despertador a les 7h.
Mentre preparem material de la cursa i esmorzem arriba
la resta de l’equip. Petons i abraçades, presentacions, últimes instruccions entre
nosaltres, breafing de la organització i
compte enrere...
L’equip Aventura Xperience veníem forts, amb tres equips, per
donar-ho tot, des del primer a l’últim... Com a primer equip, el més fort
físicament, en Dani i en Joan, que ja afilaven ganivets a la sortida. Menys
forts però a punt per donar molta guerra, els dos equips més estratègics i
viscerals, en Ricky i en Charly, a tope amb els mapes, amb la missió de guiar i
ajudar a les noies pel millor camí, i aprofitar en la mesura del possible, la
bonificació en temps per intentar entrar al podi.
A les 9h esprint de sortida per agafar el mapa de la primera
secció, un rogaining, penjat a una alçada de 4 metres. Els tres equips sortim
enganxats, i fem junts les primeres
balises, però el ritme és massa fort per
la Isabel, que ja va hiperventilant mentre en Charly va estirant-la per no
quedar tant endarrerida. Anem orientant lents però assegurant, i només cometem un
error a la orientació.
Comencem la Secció 2 en btt, a un ritme còmode per en Charly,
en Ricky i la Isabel, i en aquesta secció és la Yolanda la que s’ha d’esforçar
més per seguir-nos el ritme. Com en la primera secció, en la orientació em
tingut petites confusions, però tot i això, al finalitzar la secció, hem anat
recuperant posicions, ja que havíem sortit els penúltims.
Ens toca una prova especial, el tir a cistella de basquet. Les
noies la claven al últim intent, però nosaltres no ho aconseguim i penalitzem
amb una balisa més. En Ricky va corrent mentre
els altres l’esperen i comencen a mirar el plànol de la S3.
Iniciem el trekking de la S3 cap a la primera balisa, amb la
Isabel al límit un altre cop. La suma de temps que ha anat passant entre els
errors i dubtes d’orientació, i el ritme tant en btt com a peu, fa que decidim
deixar una balisa que està a prendre pel cul com diu en Fede. Retallem aquesta
balisa i arribem al final de la secció amb els companys del equip Non-stop.cat,
que estan en 3ª posició, pels tres punts de la balisa que nosaltres hem
retallat.
En aquesta transició fem la prova de slackline i els dos
equips penalitzem. Hem de tallar un tronc amb un mall que les noies quasi no
poden ni aixecar. Entre els quatre ho aconseguim i sortim amb els patins.
Cap als 500 metres decideixo enganxar la a la Isabel amb la
goma per donar-li més seguretat sobre les rodes, i quasi atrapem un altre cop a
l' equip que portem davant . Arribem molt bé al control canvi i agafem les
bicis en la última secció que ens portarà a meta...
Comença l' espectacle!!!! Només sortir comença a bufar el vent
i sentim tronar. Ràpidament ens envolta la foscor d’uns núvols que ens venen
per darrera carregats de pluja, i poc desprès, unes gotes com olives disperses,
que poc a poc van agafant embranzida fins a esdevenir una autèntica tempesta
amb pedra. Sota la pluja anem avancem per una pujada de lloses de pedra
inhumana... En Charly i jo ajudem a empènyer la bici de la Yolanda, que sense
queixar-se arriba al cim una mica apajarada i amb nàusees pel sobreesforç. Tot
i això la recuperació és ràpida. Ens tornem a trobar amb els companys de l’equip
Non-stop i fem un tram de la baixada amb ells.
Plena de fang, bassiots que arriben fins als genolls i lloses
mullades, les noies van més lentes i ens tornem a quedar sols... En Charly s’ha
de treure les ulleres perquè amb la
pluja no veu res del mapa i jo he anat orientant sol. Ens trobem en un punt
complicat, amb corriol i més corriols tots iguals... Queden poc més de 30
minuts pel tancament de meta i no sé on som...
Trobo un corriol que estic casi segur que és el bo, però
davant el dubte i que ja hem provat altres alternatives, deixo la bici a terra i
pujo corrents uns 200 metre i allà està!!!! Reculo a tota hòstia mentre els
crido que la balisa està aquí.
Tenim menys de 30 minuts per arribar a meta. Encara som lluny
però si no ens equivoquem de camí arribem a temps. Torno a mirar el rellotge i
queden 10 minuts. Continuem pedalant a tota hòstia i creuem la carretera pel
pas obligatori fins a la meta, increïblement un minut abans de la hora de
tancament...
Per la nostre sorpresa, ens diuen que nomes han arribat 2
equips d' elit, i que som els tercers... En Joan i en Dani ens venen a rebre, i
ells que ja s’han miren el rellotge... Comença el temps de penalització, i si l’equip
que va per davant nostre arriba 10 minuts, farem podi per la penalització que
se’ls hi aplicarà...
Per un error en aplicació dels punts de penalitzacions, quedem
quarts en la classificació, però estem contents d’estar morts de fred i plens
de fang, estem contents del mal que ens fot tot el cos, estem contents de totes
les ferides que tenim i que encara no sabem...
I per últim, un bon dinar mentre esperem veure
en Joan i en Dani al segon graó amb l’equip Zona7entrenaments, que com sempre han
fet una gran cursa i queden primers, i l’equip Non-stop que s’han situat en
tercera posició.
Gràcies companys per les experiències d’aquest dia, a la propera
més i millor!!!
Revisant el reglament el dia següent, veig que s’havia
d’aplicar més punts de penalització a l’equip que van fer tercer , i per tant,
ens dóna a nosaltres la tercera posició... No hi ha cap problema quan avisem a
la organització, que ràpidament modifiquen les classificacions oficials i ens
demanen disculpes. Tot i que ens hem quedat sense la foto del podi, són coses
que poden passar amb els nervis d’organitzar un esdeveniment d’aquestes
característiques...
Un cop més, agrair a tots els equips que no ens ho posen
gens fàcil per fer-ho tan emocionant, a la organització, sense la seva dedicació
no fóra possible, i als nostres patrocinadors i col·laboradors.
