El passat dia 5
d’octubre donava el tret de sortida el raid del Segre amb un pròleg que consistia en anar fins dalt del poble de Camarasa a buscar
unes galledes d'aigua, anar al riu a emplenar-les i tornar al mig del poble per
aconseguir bonificar punts. Semblava una cursa de 100 metres per l’explosivitat i el ritme
de tots els participants.
El dissabte la
sortida es va donar a les 8:00 del mati amb una ascenció en BTT molt ràpida de
sortida per escalfar les cames. Al passar per el control 1 amb pressa i els equips
capdavanters apretant, l’equip format per en Joan Planas i l’Alex Diaz la va passar
de llarg, adonant-se de l’error a la meitat d’una tartera arribant ja al segon control.
L’equip va decidir seguir fins el rogaine, decidint prendre el màxim de bonificació
en temps possible. Seguidament tornen a la BTT, trobant-se amb l’equip Matxacuca,
segon classificat en la cursa, que decideixen saltar-se el rogaine i sortir juntament
amb en Joan i l’Alex arribant a la presa de Canyelles a buscar el caiac per completar
12 km remant. El comportament de les embarcacions era imprevisible, anàven com
si només es remés per una banda donant voltes, la progressió era molt lenta i l’Alex
i en Joan es veuen obligats a remar amb técnica de canoa per mantenir el rumb.
Per el camí perden part del mapa i han d’aturar-se fins que un altre equip els
atrapi i descobreixi el control. Abans d’acabar la secció toca el porteig del
caiac per una pujada grimpant per una paret terrible , quan arribant a dalt s’adonen
que cal baixar-la tornar a pujar amb el pes del caiac. Final de secció, es
canvien i surten al trekking assegurant atacs i guardant forces per el que
pogués venir.
Arriben a la zona d'escalada on l'Alex s’atreveix amb un 4+ mentre en Joan
decideix no escalar, sense bonificar els 20 minuts, anant directament cap a meta al poble d'Ager, dutxa i a descansar una mica abans del rogaine nocturn.
A les 22:00 hores es dóna la sortida a un circuit en el que, la tàctica
encertada resulta ser marcar totes les fites amb bonus de punts i després un parell
de bonificació per temps amb un temps màxim de 2 hores. L’equip progressava a
bon ritme, però la ultima mal col·locada els fa perdre 35 minuts, arribant a
meta 13 minuts tard i penalitzant 65 minuts, però amb tots els punts.
El dia següent
toca sortir a les 7:00 en una BTT encara nocturna i amb l'Alex sense frontal arribant fins al punt de recollida del material de rem. Un nou caiac de
14 inacabables quilòmetres escollint, aquesta vegada, un millor caiac que els
permet anar retallant segons als equips del davant però cada cop amb menys
forces, arribant a la presa amb un nou porteig per unes escales verticals carregant
el caiac. La sorpresa al final de la secció és que la caixa del material no ha
arribat i toca fer el trekking de 7 kms amb les bambes xopes i destrossades. Resulten
ser els 7 km més inacabables que s’han fet mai i amb l'Alex cada cop amb els
peus més llagats arriben a prova d’espeleologia, molt divertida, havent d’entrar
reptant com una serp. Des d’allà començava teòricament un corriol vorejant la
roca que perden durant una estona i saltant matolls i pedres tornen a trobar,
passant per el lateral de la roca i amb una calor endimoniada baixen fins la prova d’escalada, que decideixen no
fer.
La meta era a 3
kms, havent de creuar el riu Segre nedant. L’equip va acabar molt satisfet amb
el resultat i per un format de raid exigent però molt divertit, temps a meta de
15 hores i 17 minuts per cobrir els 135 quilòmetres de la prova.