dilluns, 13 de juny de 2016



CATRAID 2016
Sona el despertador a les 7h.
Mentre preparem  material de la cursa i esmorzem arriba la resta de l’equip. Petons i abraçades, presentacions, últimes instruccions entre nosaltres,  breafing de la organització i compte enrere...
L’equip Aventura Xperience veníem forts, amb tres equips, per donar-ho tot, des del primer a l’últim... Com a primer equip, el més fort físicament, en Dani i en Joan, que ja afilaven ganivets a la sortida. Menys forts però a punt per donar molta guerra, els dos equips més estratègics i viscerals, en Ricky i en Charly, a tope amb els mapes, amb la missió de guiar i ajudar a les noies pel millor camí, i aprofitar en la mesura del possible, la bonificació en temps per intentar entrar al podi. 



   
A les 9h esprint de sortida per agafar el mapa de la primera secció, un rogaining, penjat a una alçada de 4 metres. Els tres equips sortim enganxats, i  fem junts les primeres balises,  però el ritme és massa fort per la Isabel, que ja va hiperventilant mentre en Charly va estirant-la per no quedar tant endarrerida. Anem orientant lents però assegurant, i només cometem un error a la orientació.
Comencem la Secció 2 en btt, a un ritme còmode per en Charly, en Ricky i la Isabel, i en aquesta secció és la Yolanda la que s’ha d’esforçar més per seguir-nos el ritme. Com en la primera secció, en la orientació em tingut petites confusions, però tot i això, al finalitzar la secció, hem anat recuperant posicions, ja que havíem sortit els penúltims.
Ens toca una prova especial, el tir a cistella de basquet. Les noies la claven al últim intent, però nosaltres no ho aconseguim i penalitzem amb una balisa més. En Ricky  va corrent mentre els altres l’esperen i comencen a mirar el plànol de la S3.
Iniciem el trekking de la S3 cap a la primera balisa, amb la Isabel al límit un altre cop. La suma de temps que ha anat passant entre els errors i dubtes d’orientació, i el ritme tant en btt com a peu, fa que decidim deixar una balisa que està a prendre pel cul com diu en Fede. Retallem aquesta balisa i arribem al final de la secció amb els companys del equip Non-stop.cat, que estan en 3ª posició, pels tres punts de la balisa que nosaltres hem retallat.
En aquesta transició fem la prova de slackline i els dos equips penalitzem. Hem de tallar un tronc amb un mall que les noies quasi no poden ni aixecar. Entre els quatre ho aconseguim  i  sortim amb els patins.
Cap als 500 metres decideixo enganxar la a la Isabel amb la goma per donar-li més seguretat sobre les rodes, i quasi atrapem un altre cop a l' equip que portem davant . Arribem molt bé al control canvi i agafem les bicis en la última secció que ens portarà a meta...
Comença l' espectacle!!!! Només sortir comença a bufar el vent i sentim tronar. Ràpidament ens envolta la foscor d’uns núvols que ens venen per darrera carregats de pluja, i poc desprès, unes gotes com olives disperses, que poc a poc van agafant embranzida fins a esdevenir una autèntica tempesta amb pedra. Sota la pluja anem avancem per una pujada de lloses de pedra inhumana... En Charly i jo ajudem a empènyer la bici de la Yolanda, que sense queixar-se arriba al cim una mica apajarada i amb nàusees pel sobreesforç. Tot i això la recuperació és ràpida. Ens tornem a trobar amb els companys de l’equip Non-stop i fem un tram de la baixada amb ells.
Plena de fang, bassiots que arriben fins als genolls i lloses mullades, les noies van més lentes i ens tornem a quedar sols... En Charly s’ha de treure les ulleres perquè amb  la pluja no veu res del mapa i jo he anat orientant sol. Ens trobem en un punt complicat, amb corriol i més corriols tots iguals... Queden poc més de 30 minuts pel tancament de meta i no sé on som...
Trobo un corriol que estic casi segur que és el bo, però davant el dubte i que ja hem provat altres alternatives, deixo la bici a terra i pujo corrents uns 200 metre i allà està!!!! Reculo a tota hòstia mentre els crido que la balisa està aquí.
Tenim menys de 30 minuts per arribar a meta. Encara som lluny però si no ens equivoquem de camí arribem a temps. Torno a mirar el rellotge i queden 10 minuts. Continuem pedalant a tota hòstia i creuem la carretera pel pas obligatori fins a la meta, increïblement un minut abans de la hora de tancament...
Per la nostre sorpresa, ens diuen que nomes han arribat 2 equips d' elit, i que som els tercers... En Joan i en Dani ens venen a rebre, i ells que ja s’han miren el rellotge... Comença el temps de penalització, i si l’equip que va per davant nostre arriba 10 minuts, farem podi per la penalització que se’ls hi aplicarà...
Per un error en aplicació dels punts de penalitzacions, quedem quarts en la classificació, però estem contents d’estar morts de fred i plens de fang, estem contents del mal que ens fot tot el cos, estem contents de totes les ferides que tenim i que encara no sabem... 

I per últim, un bon dinar mentre esperem veure en Joan i en Dani al segon graó amb l’equip Zona7entrenaments, que com sempre han fet una gran cursa i queden primers, i l’equip Non-stop que s’han situat en tercera posició. 


Gràcies companys per les experiències d’aquest dia, a la propera més i millor!!!
Revisant el reglament el dia següent, veig que s’havia d’aplicar més punts de penalització a l’equip que van fer tercer , i per tant, ens dóna a nosaltres la tercera posició... No hi ha cap problema quan avisem a la organització, que ràpidament modifiquen les classificacions oficials i ens demanen disculpes. Tot i que ens hem quedat sense la foto del podi, són coses que poden passar amb els nervis d’organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques... 

 Un cop més, agrair a tots els equips que no ens ho posen gens fàcil per fer-ho tan emocionant, a la organització, sense la seva dedicació no fóra possible, i als nostres patrocinadors i col·laboradors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada