Algun cop de tant en tant, toca sortir a terres estrangeres
a provar com s’organitzen els raids als països veïns. En aquesta ocasió, l’equip
Sport HG – Lafuma Ibéria, format per Alex Diaz, Carles Domingo i Manel Satué es
van desplaçar fins la localitat d’Arudy, al cor dels Pirineus francesos per la
disputa del raid Pau Pyrenées Aventure. El raid es presentava molt ràpid, dividit
en dues etapes de 7 – 8 hores amb disciplines de BTT, cursa a peu i caiac.
La primera etapa del dissabte, va començar amb un trasllat
de tots els corredors amb autobús fins al Plateau du Bénou (780 metres), a
mitja pujada del mític Col de la Marie Blanche, per començar amb una primera
secció d’orientació específica score amb un mapa més físic que tècnic, que ja
va començar a descartar els primers equips per escollir una mala estratègia i
no fixar-se on hi havia la doble rodona de final de la secció. Els nostres nois
però se’n van sortir molt bé i aguantant la sempre explosiva sortida dels
francesos, van aconseguir acabar en sisena posició a uns justos 2 minuts dels
líders.
Seguidament, començar la primera secció de trekking de
muntanya, des del mateix Col de la Marie Blanche (1040 metres) els corredors
ascendien al Pic des Escurets (1440 metres), per començar una vertiginosa
baixada fins la Cabane Forestiére de Laüs. A la baixada, calia fer-la amb els 5
sentits, i encertar un petit corriol de baixada que els nostres van encertar a
la primera, recuperant dues posicions més i arribant a la transició tercers.
A la següent secció tocava agafar la bici, i fer una baixada
ràpida i sense complicacions fins al Bois du Bager amb un temps de 23 minuts 15
segons, marcant un tercer lloc scratch. Al Bois du Bager, tocava fer-hi una
secció de rogaining amb un temps màxim de 2 hores. Es tractava d’un mapa 100%
de bosc, tall nòrdic amb microrelleu i necessitant una bona tècnica d’orientació
per no equivocar-se. La secció va ser molt positiva per els nois, no cometent
cap error en la orientació i pujant una posició més a la classificació general, ja eren segons!
A partir d’aquí però, va començar, un cop més la mala sort.
Acabant la orientació específica tocava tornar a la BTT, amb una secció de
BTT-orientació fins la localitat de Buzy. Just al sortir, al km 2, punxada a la
bici de l’Alex que va haver de muntar una càmera, i pocs quilòmetres, enganxada
de cadena a la mateixa bici que doblava la patilla i destrossava el desviador
posterior que deixava la bici inutilitzable. Així doncs fins aquí el raid del
nostre equip, ja que va tocar, primer caminar fins al primer control per poder
pujar l’Alex i la seva bici al cotxe i arribar fins a meta. Tot i això, en Manel
i en Carles, van continuar amb el raid, havent perdut prop de 30 minuts per
culpa de les avaries, però intentant recuperar el màxim de temps. Al final de
la secció de BTT-O hi havia una proba especial cronometrada de bici, una pujada
i una baixada per el Bois d’Enhaut, on van aconseguir el segon millor temps, a
només 2 segons (uuuiiii!) del millor temps.
La secció final del dia, un Bike & Run fins a Arudy, on
hi havia la línia de meta de la primera etapa, on els nostres van arribar amb
un temps de 7 hores 47 minuts, en una virtual tercera posició, havent fet una
remuntada espectacular a les dues seccions finals, però rebent a posteriori una
justa penalització de 2 hores per no haver completat el recorregut els 3
corredors, que els feia baixar fins la posició 17.
El diumenge a les 4:30 del matí es donava el tret de sortida
a la caça a la segona etapa, amb una orientació urbana nocturna per el poble d’Arudy,
una secció fàcil que s’encadenava amb una secció de BTT plana fins al Lac de
Castet. En la BTT, l’equip Sport Hg Lafuma Iberia va aconseguir el millor
temps, arribant primers al Llac i entrant primers a la secció nocturna de
caiac. 6 quilòmetres remant només amb la llum del frontal donaven una imatge
espectacular al Llac.
Al final del caiac, començava el raid de veritat, fins aquí
tot o pràcticament tot havia estat broma, començava una secció de BTT de 14
quilòmetres, on amb 9 quilòmetres calia remuntar un desnivell proper als 1000 metres, des del poble de Béon (320 metres)
fins a les cotes superiors del Port d’Aste, als prats de Le Coutenet (1300 metres).
Tota la pujada amb bici es va fer enmig d’una espessa boira, que no permetia
veure més enllà dels 10 metres davant nostre, un ambient terrorífic per unes
seccions brutals que quedaven per davant.
Seguidament tocava una nova secció especial cronometrada,
una mena de quilòmetre vertical anomenat “Lou tou dret”, de del Pic Coigit des
Aprates (1206 metres) fins a Le Tousseau (1673 metres) seguint la Crête de
Gutteres, on es deixava enrere la boira i començaven a gaudir dels primers rajos
de sol i unes espectaculars vistes dels grans cims de la zona del Pic du Midi.
Després del Tousseau començava un nou rogaining amb el mapa més “poc precís”
del raid, per a una orientació específica, és poc recomanat utilitzar un mapa
ortofoto, sense corbes de nivell ni escala. La secció portava als corredors
fins al punt més alt del raid, el Pic du Moulle de Jaut (2150 metres), i una
nova baixada extremadament tècnica i difícil fins a les praderies de les
Dolines de Jaut, una vall glaciar repleta de dolines, forats d’una profunditat
de 2 metres que s’utilitzaven com a pous de gel i emmagatzemar aigua per el
bestiar durant l’estiu. Per suposat, dins alguna de les dolines hi havia plantat
les balises i amb l’ajuda de l’ortofoto, calia endevinar a dins de quin forat
estava. Cada balisa no feta comportava una forta penalització, però passar-se
de la barrera horària també, per tant, diversitat d’estratègies, equips de
davant van optar per recollir balises i penalitzar la barrera horària, i d’altres
com els nostres al revés, això els va comportar una novena posició scratch,
però a menys de 20 minuts del top-5.
Ja acostant-se la recta final del raid, tocava una
vertiginosa baixada amb BTT, fins la població de Louvie-Juzon, prop de 1000
metres de desnivell de baixada, aconseguint els nostres nois un nou scratch i
començant la darrera secció, un nou Bike & Run fins a la població d’Arudy a
la línia de meta. Finalment, després de les bones sensacions i la penalització
rebuda, l’equip va aconseguir remuntar fins la 9ena posició, rebent el premi a
l’esportivitat per part de la organització que va fer tornar als nostres
campions amb un bon gust de boca cap a casa.
