Crònica V Raid Vila de Tamarit

Comencem la  temporada de raids corrent el V Raid Villa de Tamarite. En Dani i jo fem equip mixte, i  com que és el primer de la temporada, i encara no tenim massa experiencia  en aquesta modalitat d’esports de muntanya, correm en categoria Aventura.

L’aventura comença divendres al vespre. Al breefing ens donen els plànols i ens expliquen els detalls de com s’ha de desenvolupar el raid i les seves diferents seccions. En Dani pren nota atentament  i ja comenca a fer l’estrategia... Es tracta d’un raid lineal, amb sortida a El Grado i arribada a la Vila de Tamarite de Litera, amb un total d’uns 65 km a completar, entre trekking, btt, patins i cayack.

Al dia següent, ben d’hora,  ens porten en cotxes particulars cap a el Grado.  Arribem poc abans de les 8 del matí. L’ambient és fred i els nervis encara l’accentuen més... Després de la sortida dels equips de la categoria Èlit, comencem els d’Aventura. Els equips surten d’un en un, amb intervals d’un minut i a nosaltres ens toca les últims. La primera balisa la trobem al pantà, i hi  em d’arribar en cayack. Agafem un corriol en direcció al pantà i després de correr uns 2km hi arribem.  Carreguem el cayack uns 100m fins al llac. Tots els equips van per davant nostre. En Dani va marcant el ritme i comencem a passar-los!!!!! Arribem els primers a la balisa i tornem a remar amb força. Continuem dirigint el cayack i marcant el ritme i aconseguim sortir els primers de l’aigua... Un cop a terra, pujar el cayack és el que més em costa de tot el dia...

Després de remar, ens dirigim cap a la següent secció, que és l’escalada. Hem de fer un trekking d’uns 14 km, amb una balisa a mig recorregut. El terreny és bastant pla i anem corrent suau pràcticament tot el trajecte. Trobem la balisa a la primera i la orientació és perfecte.

Arribem a zona l’escalada. Com que creiem que anem amb una certa ventatge respecte els altres equips, en Dani fa la via de V per assegurar la bonificació.

Després d’escalar, continuem la secció de trekking seguint el canal fins Estada. Per fi agafem les bicis!!! Ara hem de pedalar uns 2,5 km per arribar a Estadilla, on es fan les seccions d’orientació urbana i patins. Amb la bici anem per feina, a més, al punt de control ens dieuen que som els primers que arribem i això ens carrega les piles!!!! 

 Entrant a Estadilla, ens despistem i creuem tot el poble per arribar al punt de control... Tot i que ens fa rabia, tampoc perdem massa temps, i és l’únic error que cometem en tot el dia...

La secció d’orientació urbana, d’uns 2 km la fem ràpids i responem bé a totes les preguntes. Des d’aquest punt, hem de sortir en patins fins a Fonz, a uns 3 km. on tornarem a agafar les bicis.

Patinem prou bé, per ser el primer cop que ho fem... la carretera no fa ni massa pujada ni massa baixada, i l’asfalt està impecable!!!! Hasta se’ns fa curt i tot!!!!

Tornem a agafar la bici, en direcció a la última secció d’orientació específica. Hem de fer uns 22 km amb dues balises intermèdies.  El recorregut és per pistes bastant amples i amb poc desnivell, el que ens permet anar bastant ràpid... La orientació torna a ser impecable, trobem les balises molt ràpid i no cometem cap error quan atravessem els pobles. 

Arribem a la Ermita de Santa Ana, per fer la última secció de orientació específica, on s’hi troben 5 balises en uns 2 km.  Al punt de control ens tornen a dir que som els primers!!!! A mi ja em comencen a fer mal els genolls, i fem quasi tota la secció caminant. 

Tornem a agafar les bicis, molt eufòrics i amb la victòria pràcticament asegurada... Només queden 8 km de btt i una balisa, però en Dani continua sense baixar la guardia, que mai se sap... Com fins ara, trobem la balisa fàcilment. Ara ja ho tenim tot fet... Al fons, veiem  Tamarite de Litera,  pedalem  amb força uns 2 km, ... i arribem ems primers!!!! i el millor, és k no ens cal la bonificació femenina per ser els primers absoluts de la categoria Aventura!!!!

 

El balanç del dia és molt positiu: d’una banda, hem fet una orientació impecable, ràpida i pràcticament sense cap equivocació,no hem tingut problemes per troba les balises i entre els dos hem anat a un ritme perfecte.  Hem aconseguit arribar a meta amb totes les balises, treient  1h al segon equip de la nostra categoria.

Victòria al rogaine Serra de Coguls O-Free

L'equip Aventura X-Perience - Sport HG, format per Alex Diaz i Carles Domingo, va aconseguir el passat dia 20 d'abril, la victòria al rogaine Serra de Coguls O-Free a Santa Coloma de Farners. Crònica en primera persona del blog del corredor Carles Domingo.

Crònica

Agraits als nostres patrocinadors i col·laboradors: Sport HG, Lafuma, Climbat Girona, Bes-T, Ascensiones Guiadas, Sportivament, Rètols Planas, Enric Joier.

Agradecidos a nuestros patrocinadores y colaboradores: Sport HG, Lafuma, Climbat Girona, Bes-T, Ascensiones Guiadas, Sportivament, Rètols Planas, Enric Joier.

Estrena de la temporada de raids, raid INSA - INP

Hacía ya muchos meses, había ya mucho hambre de empezar a correr algo que fuese “de lo nuestro”, por eso buscamos cualquier excusa para apuntarnos al primer raid al que tuviésemos oportunidad de ir, así nos apuntamos al Raid INSA-INP en Auzeville Toulousanne, un pueblo del “banlieu” de Toulouse el día 31 de marzo.

Se presentaba un raid cortito, de unas 5 horas con secciones de BTT, orientación específica, trail i caiac, y algo muy raro para nosotros pero muy habitual en Francia, excepto en la sección de orientación, todo el recorrido marcado, como solemos mal decir, un raid para triatletas! Nos apuntamos a la categoría de “4 machos”, así fue la traducción francesa de la chica que nos entregó los dorsales, le faltaba lo de “ibéricos” como coletilla.

200 equipos en la línea de salida es algo que nunca habíamos visto, y como ya íbamos advertidos, nos colocamos estratégicamente en la pole para no perder tiempo. Pero nos habíamos olvidado del briefing! Y creo que hubiese sido muy importante escucharlo, ya que debido a la crecida del río Garonne había cambiado toda la estructura del raid, nosotros como buenos guiris que éramos allí, casi ni nos enteramos!!

Primera sección BTT 15 quilómetros hasta el Parque de Le Gran Champ de Pinsaguel, una salida al estilo bttero a lo grande, bien pensada, por asfalto y con una primera subida por calles del pueblo, ningún tapón pero en el equipo, Raul que no estaba acostumbrado a este tipo de salidas empieza a sufrir y hay que bajar el ritmo. Por si no conocéis la zona de Toulouse, deciros que no es para nada llana, colina arriba, colina abajo, no muy altas pero que van desgastando poco a poco. Como os he dicho, el río había subido y había obligado a redefinir el recorrido, pero no había llovido solamente sobre el río, sino también sobre los caminos, que parecían auténticos campos de patatas! Ya en la primera sección nos tuvimos que parar unas 3 o 4 veces a vaciar el barro pegado a la bici que nos bloqueaba hasta las ruedas y era imposible avanzar!!

Llegamos a final de sección entre los 20 primeros equipos y tocaba entrar a la orientación específica. Aquí llegó nuestro error. Con tanto cambio de última hora, nos olvidamos por completo que esta sección era tipo “rogaining”, es decir, con un tiempo máximo de 45 minutos para completarla, y por cada minuto que nos pasásemos del tiempo, penalización. Total, que salimos a por todas las balizas, las conseguimos sin apenas errores de navegación, pero con un tiempo de 49 minutos, es decir, penalización de 25 minutos en meta. Al final de la orientación, tramo de trail o de “barro-run” como lo llamó Alex para volver hasta las bicis.

Al final de la sección habíamos ganado tiempo a otros equipos, a los triatletas que no orientan ni marcha atrás, y estábamos ya entre los 15 primeros. Tocaba salir a una nueva BTT, de unos 25 quilómetros de vuelta a Auzeville Tolosanne. En esta BTT, había un tramo intermedio de crono, una subida de unos 3 quilómetros en la que había un premio especial al mejor tiempo, la subida por el barro, impracticable, casi todo el rato a pie y sacando con la mano el barro de la bici que volvía a clavar las ruedas! Menos mal que arriba había una fuente y metimos literalmente la bici debajo para limpiarla. Si nosotros yendo prácticamente en cabeza de carrera nos encontrábamos aquellos barrizales, no quiero ni imaginarme lo que se encontraría el último equipo! El recorrido la verdad que muy bonito, de nuevo colina arriba colina abajo cual si del Tour de Flandes se tratara, precisamente se corría el mismo día. Alguna bajada por single track que nos hacían disfrutar un ratito.

Seguíamos en la misma posición, habiendo avanzado a algún que otro equipo, pero con algún otro que nos había también adelantado. Al acabar la BTT, de nuevo en el punto de donde habíamos salida, era el turno del caiac que inicialmente debía hacerse en el río Garona, después de la orientación específica pero que finalmente se trasladó a un sitio realmente bonito, el Canal du Midi. Con mucha gente paseando al lado del canal, sorteando otros barcos que navegaban por allí o que estaban simplemente aparcados, fue una bonita remada de ida y vuelta para llegar a meta después de unas 5 horas de carrera.

En la clasificación, debido a la penalización que habíamos recibido en el rogaining, bajamos hasta la posición 24, pero de 200 equipos! Y en la clasificación de la categoría, llegamos terceros pero fuimos cuartos por solo 42 segundos por no enterarnos de lo que se tenía que hacer!  A pesar de todo, muy contentos por haber descubierto un buen entrenamiento de principio de temporada cerca de casa, y por el rendimiento del equipo compuesto por Joan, Alex, Raul i Carles muy buen acompañado por Lupe y Cristina.

Comença la temporada als European Rogaining Championships

El passat cap de setmana  26 i 27 de gener, es van disputar els Campionats d'Europa de Rogaining, l'equip Sport HG - Lafuma va estar-hi representat amb dos equips en les dues modalitats que s'hi disputaven, les 6 i les 24 hores.

A la modalitat de 6 hores, l'equip format per Isabel Gelada i Dani Gallardo dins la categoria d'equips mixtes, van disputar la cursa diürna amb un bon resultat. L'únic problema que va patir l'equip, va ser per part de la Isabel, que va rebre la mossegada d'un gos a una hora d'acabar la cursa. Al final catorzena posició amb un temps de 5 hores 47 minuts 28 segons.

A la modalitat de 24 hores, les coses no van començar bé, ja que el dia abans de la cursa, l'Enric Gràcia va posar-se malalt, havent de ser baixa per la cursa i deixant l'equip amb dos corredors, Alex Díaz i Carles Domingo. Ja en cursa, les 24 hores eren molt llargues per un equip enfocat a una temporada real que començarà el mes d'abril. En Carles va patir des de la desena hora, problemes de dolor a les plantes del peu, amb una inflamació del turmell esquerra des de les 14 hores de cursa. L'Alex va patir de butllofes als dits i planta dels peus, que juntament amb els problemes d'en Carles, els va alentir molt durant la segona meitat de cursa. Tot i això, amb només una parada de 2 hores, van resoldre la cursa acabant en la posició 31 gràcies a la seva fortalesa mental. Satisfets per el treball d'equip fet en la orientació que segons ens han comentat "Va ser perfecte, 0 errors", i haber fet un bon treball de volum per estar al 100% durant la temporada de raids.

Pàgina web i classificacions "European Rogaining Championships": http://thewildboar.org/

Properament fotografies.

L'equip Sport HG - Lafuma inscrit al Campionat d'Europa de Rogaine

Els dies 26 i 27 de gener de 2013, l'equip Sport HG - Lafuma, prendrà part en la categoria senior masculina de la desena edició del Campionat d'Europa de Rogaine que es disputarà a la localitat de La Llacuna (Anoia). La cursa, de 24 hores de duració, constarà d'un mapa de grans dimensions amb un gran nombre de balises col·locades en el mateix i de diferents puntuacions, la técnica d'orientació, la tàctica de cursa i el treball d'equip seràn essencials en aquest tipus de cursa on prendran part, a més a més dels nostres aventurers, els millors equips nacionals, així com francesos i dels països bàltics i escandinaus que seran els equips a batre.

Informació de la cursa: http://www.thewildboar.org/

L'equip Sport HG – Lafuma campions aventura del raid del Segre 2012

El passat dia 5 d’octubre donava el tret de sortida el raid del Segre amb un pròleg que consistia en anar fins dalt del poble de Camarasa a buscar unes galledes d'aigua, anar al riu a emplenar-les i tornar al mig del poble per aconseguir bonificar punts. Semblava una cursa de 100 metres per l’explosivitat i el ritme de tots els participants.

El dissabte la sortida es va donar a les 8:00 del mati amb una ascenció en BTT molt ràpida de sortida per escalfar les cames. Al passar per el control 1 amb pressa i els equips capdavanters apretant, l’equip format per en Joan Planas i l’Alex Diaz la va passar de llarg, adonant-se de l’error a la meitat d’una tartera arribant ja al segon control. L’equip va decidir seguir fins el rogaine, decidint prendre el màxim de bonificació en temps possible. Seguidament tornen a la BTT, trobant-se amb l’equip Matxacuca, segon classificat en la cursa, que decideixen saltar-se el rogaine i sortir juntament amb en Joan i l’Alex arribant a la presa de Canyelles a buscar el caiac per completar 12 km remant. El comportament de les embarcacions era imprevisible, anàven com si només es remés per una banda donant voltes, la progressió era molt lenta i l’Alex i en Joan es veuen obligats a remar amb técnica de canoa per mantenir el rumb. Per el camí perden part del mapa i han d’aturar-se fins que un altre equip els atrapi i descobreixi el control. Abans d’acabar la secció toca el porteig del caiac per una pujada grimpant per una paret terrible , quan arribant a dalt s’adonen que cal baixar-la tornar a pujar amb el pes del caiac. Final de secció, es canvien i surten al trekking assegurant atacs i guardant forces per el que pogués venir.

Arriben a la zona d'escalada on l'Alex s’atreveix amb un 4+ mentre en Joan decideix no escalar, sense bonificar els 20 minuts, anant directament cap a meta al poble d'Ager, dutxa i a descansar una mica abans del rogaine nocturn.

A les 22:00 hores es dóna la sortida a un circuit en el que, la tàctica encertada resulta ser marcar totes les fites amb bonus de punts i després un parell de bonificació per temps amb un temps màxim de 2 hores. L’equip progressava a bon ritme, però la ultima mal col·locada els fa perdre 35 minuts, arribant a meta 13 minuts tard i penalitzant 65 minuts, però amb tots els punts.

El dia següent toca sortir a les 7:00 en una BTT encara nocturna i amb l'Alex sense frontal arribant fins al punt de recollida del material de rem. Un nou caiac de 14 inacabables quilòmetres escollint, aquesta vegada, un millor caiac que els permet anar retallant segons als equips del davant però cada cop amb menys forces, arribant a la presa amb un nou porteig per unes escales verticals carregant el caiac. La sorpresa al final de la secció és que la caixa del material no ha arribat i toca fer el trekking de 7 kms amb les bambes xopes i destrossades. Resulten ser els 7 km més inacabables que s’han fet mai i amb l'Alex cada cop amb els peus més llagats arriben a prova d’espeleologia, molt divertida, havent d’entrar reptant com una serp. Des d’allà començava teòricament un corriol vorejant la roca que perden durant una estona i saltant matolls i pedres tornen a trobar, passant per el lateral de la roca i amb una calor endimoniada baixen fins la prova d’escalada, que decideixen no fer.

La meta era a 3 kms, havent de creuar el riu Segre nedant. L’equip va acabar molt satisfet amb el resultat i per un format de raid exigent però molt divertit, temps a meta de 15 hores i 17 minuts per cobrir els 135 quilòmetres de la prova.

 

Entrenaments en alçada

El passat cap de setmana, va ser un cap de setmana d'alçada per alguns membres de l'equip Limit Zero, especialment per en Carles, acumulant quilòmetres i aclimatació de treball d'alta muntanya. El divendres 13, entrenament de trail a la zona de Vallter 2000, pujant el Pic de la Dona, Bastiments, Pic del Freser, Pic de l'Infern i Coll de Coma de l'Orri, un total de 26 quilòmetres amb menys de 5 hores i prop de 3000 metres de desnivell. EL dissabte, tocava sortida amb bici de carretera per el pre-pirineu gironí, pujant l'alt del Pla de les Arenes, Collsaplana, Romagats, Coll de Bac i Collet de Bas, 170 quilòmetres pedalant, amb 6 hores i 2000 metres de desnivell. EL diumenge, tocava novament dia de muntanya pirinenca, aprofitant el pas del Tour de France, juntament amb en Raul, va tocar sortir amb bici de carretera i fer part de la 14ena etapa, sortint de Tarascon sur Ariége, pujant el Col de Lers (1a categoria), Mur de Péguere (1a categoria) i pujant finalment el Col de Port per tornar a Tarascon sur Ariége fent uns 2500 metres de desnivell en 75 quilòmetres de recorregut. Visca els glòbuls vermells!